24 de novembre IES Son Ferrer

Avui dia 24 de novembre a l'institut de l'IES Son Ferrer hem fet un acte del record de les dones i nens assassinats per les seves parelles o exparelles (el seu pare en el cas dels nens). L'acte ha començat a tercera hora quan ens han posat un vídeo sobre Ana Orantes  i ens han fet baixar a tots els alumnes al pati on en el mig hi havia un cercle amb 56 cadires. Quan ja estàvem tots hem fet uns minuts de silenci per les víctimes. Després, han anat sortint alumnes vestits de negre amb un llaç morat i una espelma encesa per data de morts i en asseure han tirat llàgrimes negres. Quan ja estaven les 56 cadires ocupades pels alumnes vestits de negre es van anar ordenadament. Mentre fèiem l'acte de record, havia estat assassinada una dona embarassada a València, llavors abans que els alumnes vestits de negres s'anessin, es va posar una altra cadira al mig de totes.

EL RELAT D'ANA ORANTES:

Ana Orantes
En aquest vídeo apareix una part del programa on Ana diu totes les coses que li feia el seu marit i on compte també que els seus fills s'havien anat perquè no podien suportar aquella situació. Va ser la primera dona en denunciar públicament la violència de gènere i 15 dies després va ser assassinada pel seu marit.

Fotografia del pati

Eurodiputado polaco

NOTICIA DE ESTE AÑO:

Según este eurodiputado polaco Janusz Korwin-Mikke el problema de la baja natalidad en Europa obedece a que “todos se empeñan en que la mujer trabaje fuera de casa”. La frase resonó el lunes por la noche en el hemiciclo del Parlamento Europeo, muy poco concurrido.
Janusz Korwin-Mikke es bien conocido por sus exabruptos racistas y machistas en el Parlamento Europeo.

"Estoy perplejo. Creo que el asunto más importante del problema demográfico en Europa sigue sin mencionarse. Las mujeres no se quedan en casa, sino que se van a trabajar. Y tienen menos niños. Todos se empeñan en que la mujer trabaje fuera de casa. Si no solucionamos esto, no tiene sentido debatir”, zanjó.

NOTICIA DEL AÑO PASADO:

El polémico eurodiputado polaco Janusz Korwin-Mikke, conocido por sus comentarios racistas, sexistas y antisemitas, ha defendido el miércoles (14/11/2016) en la Eurocámara que las mujeres deben ganar menos porque son inferiores a los hombres, un comentario que ha provocado un encontronazo con la parlamentaria socialista española Iratxe García.

"¿Sabe usted qué papel ocupaban las mujeres en las Olimpiadas griegas? La primera mujer, ya se lo digo yo, ocupó el puesto 800. ¿Sabe usted cuántas mujeres hay entre los primeros cien jugadores de ajedrez? Se lo diré: ninguna. Por supuesto que las mujeres deben ganar menos que los hombres porque son más débiles, más pequeñas, menos inteligentes", dijo.

La eurodiputada del PSOE pidió la palabra inmediatamente para contestarle: “Mire, señor diputado. Según sus teorías, yo no tendría derecho de estar aquí como diputada. Y sé que le duele y le preocupa que hoy las mujeres podamos estar representando a los ciudadanos en igualdad de condiciones. Yo aquí vengo a defender a las mujeres europeas de hombres como usted”. 

OPINIÓN PERSONAL:

Me parecería vergonzoso tener un representante de mi país así, por los comentarios que dice. No es normal que diga que las mujeres somos más débiles y menos inteligentes que los hombres, ya que a lo largo de la historia grandes mujeres han descubierto grandes inventos como por ejemplo Hedy Lamarr (la creadora de lo que hoy conocemos como WIFI). También, él dijo que es normal que una mujer cobre menos que un hombre, la cual cosa, me parece indignante porque si trabajan igual y las mismas horas deberían de cobrar por igual ya que los dos han hecho exactamente lo mismo. A parte, también quiero destacar que no solo es machista por inferiorizar a las mujeres sino que también es racista por comentarios que hizo como llamar a los refugiados "basura humana", hacer un discurso racista y ofensivo sobre la gente de color o hacer un saludo nazi. Con todo esto dicho, pienso que gente así no debería ser representante de un país y dejar claro que la palabra "feminismo" significa igualdad, una cosa por la que todos deberíamos luchar.

BIBLIOGRAFÍA:

Noticia 1
Noticia 2

Hedy Lamarr

Hedy Lamarr (Viena, 1915 - Miami, 2000). Actriu austríaca, enginyera de telecomunicacions i inventora. Filla d'un banquer d'origen ucraïnès i d'una pianista d'ascendència hongaresa, la seva infància va transcórrer en prestigiosos internats d'Àustria i Suïssa, on va adquirir una sòlida educació que va completar amb les classes particulars.


Després d'aparèixer, completament nua, en la pel·lícula txeca Èxtasi (1933), el seu marit va intentar comprar totes les còpies de la cinta; el divorci i l'estrena d'aquest film la van fer mundialment famosa. Malgrat la seva exquisita bellesa, els seus dots interpretatius eren limitades. La seva pel·lícula de major repercussió va ser Samsó i Dalila (1949), a partir de llavors la seva carrera va experimentar un ràpid declivi, fins a la retirada en 1957. Allunyada de la indústria, Hedy Lamarr va passar dificultats econòmiques i va ser testimoni de la subasta de tots els béns de casa de Beverly Hills.

Malgrat el trist final de la seva vida, Hedy Lamarr va passar a la història no només per la seva aportació al setè art, sinó també pels seus descobriments en el camp de la defensa militar i de les telecomunicacions. Enemiga declarada del règim nazi, durant la Segona Guerra Mundial va idear, amb el seu amic el compositor George Antheil, un sistema de detecció dels torpedes teledirigits utilitzats en la contesa. Aquest sistema estava inspirat en un principi musical, l'invent funcionava amb vuitanta-vuit freqüències (les mateixes que les tecles del piano) i era capaç de fer saltar senyals de transmissió entre les freqüències de l'espectre magnètic. Un cop patentat, Estats Units el va utilitzar per primera vegada durant la crisi de Cuba, i després com a base per al desenvolupament de les tècniques de defensa antimíssils. Finalment, se li va donar utilitat civil en el camp de les telecomunicacions. Aleshores, va ser la inventora de "Tècnica de transmissió en l'espectre eixamplat" en què es basen totes les tecnologies sense fils de què disposem en l'actualitat com el WIFI.

BIBLIOGRAFIA: 
Hedy Lamarr
Hedy Lamarr 2

Dia Mundial de la Radiografia

 RADIOGRAFIA:

Una radiografia és una tècnica diagnòstica radiològica de forma digital en una base de dades. La imatge s'obté en arribar al receptor d'imatge radiogràfica a una font de radiació d'alta energia, més raigs X o radiació gamma procedent d'isòtops radioactius. En interposar un objecte entre la font de radiació i el receptor, les parts més denses apareixen amb diferents tons dins d'una escala de grisos.

Radiografia del colze

Wilhem Röntgen

Els seus usos poden ser tant metges, per detectar fissures en ossos, com industrials en la detecció de defectes en materials i soldadures, com ara esquerdes i porus. El descobriment dels raigs X es va produir la nit del divendres 8 de novembre de 1895 (per això el 8 de novembre és el Dia Mundial de la Radiografia) quan Wilhelm Röntgen, investigant les propietats dels raigs catòdics, es va adonar d'una nova font d'energia fins ara desconeguda i per això es va derivar X.


MARIE CURIE: 

A més, cal mencionar el nom de Marie Curie que va ser unes de les primeres persones i dona en guanyar el Premi Nobel de Física i Química (en 1903 i 1911) i va construir les unitats mòbils de raigs X de la Primera Guerra Mundial.


Marya Sklodowski (Marie Curie) va néixer el 7 de novembre de 1867 a Varsòvia, Polònia i va morir el 4 de juliol de 1934 a 66 anys. Marie Curie va viure una vida intensa. A part del seu magnífic, admirable i exemplar tasca d'investigadora, va ser una persona compromesa amb els drets humans, la pau i la llibertat. Limitada per un país que la forçava a estudiar a la clandestinitat pel simple fet de ser dona, als 24 anys va decidir mudar-se a París. Allà va estudiar Física i Matemàtiques a la Universitat de París. El 1894 també coneixeria a qui seria el seu marit i company d'investigació: el professor de física Pierre Curie, amb el qual acabaria dilucidant importants troballes en el camp de la radioactivitat. El 1903 va defensar la seva tesi doctoral titulada "Investigacions sobre les substàncies radioactives", treball que li va valer el grau de doctor i el Premi Nobel de Física el 1903 (compartit amb el seu marit Pierre Curie i el seu director de tesi Henri Becquerel). Tres anys més tard, el 1906, va ocupar la càtedra de física de la Universitat de París que havia deixat vacant el seu marit després de la seva mort en 1904, convertint-se en la primera dona a impartir docència universitària en els més de 600 anys d'història d'aquesta institució. El seu últim gran reconeixement acadèmic, el Premi Nobel de Química, li va ser atorgat en 1910 pel descobriment del poloni (batejat així com gest de complicitat al seu país nadiu) i el radi. Finalment, després d'un llegat de vida que va determinar un punt d'inflexió en la història de la dona i la ciència, Marie Curie va morir als 66 anys d'edat al seu país natal, Polònia; pel que sembla per una malaltia derivada de l'alta radiació a la qual va estar exposada gran part de la seva vida.
 

És coneguda principalment per:

- Ser la primera persona a rebre dos Premis Nobel i l'única a fer-ho en dues especialitats científiques diferents (Física i Química).

- Ser una icona de la dona en la ciència i la societat: va ser la primera dona a guanyar un Premi Nobel, en ocupar una càtedra i impartir classes a la Universitat de París.

- Les seves troballes pioners en el camp de la radioactivitat: descobrir dos nous elements químics radioactius (el poloni i el radi), va desenvolupar tècniques per a l'aïllament de isòtops radioactius i va investigar l'ús de la radioactivitat amb fins medicinals.

BIBLIOGRAFIA: 
Radiografia
Marie Curie
Marie Curie 2